Terapia individual

Emmarquem la nostra actuació dins de la teoria humanista, gestàltica i sistèmica. Entenem que el subjecte s’avalua com a part d’un sistema més ampli, de forma que els problemes que s’hi produeixen s’interpretaran dins del context en el qual tenen lloc. Adoptant una actitud d'acompanyament cap a la persona, en la manifestació de les seves necessitats i la cerca de les seves pròpies solucions, en el necessari esclariment de situacions inacabades o vistes de forma insuficient. La nostra intervenció terapèutica es basa fonamentalment en la vivència del moment present, fent que el jove vagi responsabilitzant-se sobre la seva forma de viure i d’actuar, fent que sigui conscient envers el que l’envolta i sobre com li influencia a ell mateix. Tenint en compte els aspecte emocionals, mentals i corporals, facilitant la connexió entre aquestes vessants. Ajudant a potenciar que la persona trobi els seus propis recursos per tal de millorar i responsabilitzant-se d’ell mateix i de la seva vida.

Segons Moreno y Deval (2004), en la nostra societat el trànsit cap a l’adolescència resulta cada vegada més incert, de tal manera que el jove es mou entre pensar que té davant seu immenses possibilitats, i que no en té cap de real, ni tangible. Són tantes les possibilitats que oferim als joves; des de gaudir, distreure’s, triomfar, ser popular, tenir riquesa.... que moltes vegades els resulta difícil escollir. A més a més,  el pas de l’adolescència a l’edat adulta s’ha anat fent cada cop més llarg en el temps, més complexa i difícil, al temps que la societat no ofereix els recursos necessaris per facilitar aquest trànsit. Això converteix els adolescents en sers contradictoris, que se senten molt competents i capaços, però al mateix temps són conscients de que segueixen sent dependents i de que la autonomia econòmica es veu com una meta incerta, en l’horitzó de la seva vida. Se senten prepotents i impotents al mateix temps. Aquesta prepotència s’associa amb el no respecte cap a l’adult, o la figura d’autoritat i la impotència, amb la dificultat per adaptar-se a la societat dels adults.

La nostra intervenció està orientada en els següents àrees de treball:

Context individual: el primer nivell del model ecològic,  analitza els factors biològics i de la història personal que influeixen en el comportament d’una persona. En aquest nivell centrem la nostra intervenció en les característiques individuals que poden agreujar o influir de forma directa en la situació que viu el jove.

Context de les relacions: El segon nivell del model ecològic, indaga en la forma en que les relacions més properes; grup d’iguals, parella i membres de la família, influencien i determinen la forma d’afrontar les situacions i les seves habilitats socials.  Creiem important enfocar la nostra intervenció apropant-nos a la realitat dels joves, creant figures d’acompanyament que siguin properes, en les quals els joves se sentin representats i siguin models adults de referència.

Context de la comunitat: el tercer nivell analitza el context social on es contextualitzen les relacions socials, com l’escola, el lloc de treball i el veïnat, buscant les característiques que aquests àmbits poden ajudar o pertorbar la socialització de l’adolescent. Poder analitzar quines oportunitats o deficiències té l’entorn social on l’adolescent es mou i viu diàriament.

Context  social: el quart i últim nivell analitza els factors socials més generals, com són les normes culturals, educatives, socials i econòmiques. Sabem que la societat influencia d’una forma molt forta en el comportament i en les decisions dels joves. En temps actuals on hi ha una crisi de valors, on el model de família està canviant; cal reforçar i construir espais socials on els joves puguin compartir i expressar les seves incerteses i les seves inquietuds i alhora siguin escoltats i rebin respostes a les seves preguntes.